Todo lo que empieza... tiene un final

Bé doncs, per variar… avui em toca a mi fer el post (Neus). És l’últim dia de vacances, per dir-ho d’alguna manera, ja que el dia és prácticamente de vols. I a més, l’escric ja des de Barcelona, sniff….Ens llevem aviat, esmorzem i decidim aprofitar el matí i anar-nos a Malibú. Al Carlos li fa gràcia agafar tot Sunset Boulevard fins a Santa Mónica, i res, si li fa il·lusíó, doncs endavant! El problema es que son més de 18 km i aixó que el comencem a fer desde la meitat!!

Aqui una foto del cotxe que hem tingut a LA.

Passem per Berverly Hills de nou, i per on s’entra a Bel Air. Quines casetesss… en fi. Avui el dia no acompanya gaire, està núvol, i tot i que sembla que plourà ens aguanta. Veiem Malibú i fem un parell de parades en les platges.

Una està plena de surfers, tot i que realmente, les oles no són res de l’altre món. També és un bon lloc per veure diferents tipus d’ocells. Veiem un bon munt de pelícans.

A la següent parada aprofitem per der una cerveseta (havíem comprat un parell i tampoc era pla de tirar-les!) i a més tenim una mica de menjar del sopar de l’altre dia. És que aquí ningú s’acaba els plats als restaurants, i no m’extranya, pq peaso plats, i et posen per emportar el que et sobra. Com que a l’hotel teníem nevera, doncs res, ens ho hem guardat.
Tornem el cotxe i ens anem cap a l’aeroport. Encara falta bastant, però ja hi ha cua a Air New Zealand per embarcar… quin pal, comença la tornada. Aprofitem per der unes quantes compres al duty free, i ens prenem algo, per cert, l’aeroport es caríssim, el duty free està bé, com a tot arreu, però prendre’s algo es caríssim. Veiem el final del partit del Barça – Bayern, jeje, estem classificats!
La nostra intenció era dormir al vol, per començar a acostumar el cos a l’horari, però darrera tenim una parella amb dos nens d’un parell d’anys com a molt, i no paren en tot el viatge, joer… quina putada…
Arrivem a Londres a les 10:30, però clar, per nosaltres són les 2:30 de la matinada i sense dormir. A l’aeroport tenim unes 5 hores d’espera, així que després de fer un vol per les tendes, ens apalanquem i intentem dormir una mica. La veritat és que com que estem fets caldo, ho aconseguim, però ens despertem gelats, com es passen amb els aires acondicionats en aquests llocs…
Bé, l’últim vol seran un parell d’horetes. I sí, després de tants vols perfectamente puntuals, aquest va amb força retard… per què? És d’Iberia… no hase falta desir nada masss… Els dos únics vols, d’once que hem fet en total, amb retard han estat els d’Iberia… El primer, per sort, el noi ens el va canviar per un d’abans, que si no, hauríem tingut problemas. En fi…
Bé, aterrem a Barcelona, entre tristos i esgotats. Les maletes triguen més de mitja hora en surtir, així que els pobres pares del Carlos que ens han vingut a recollir s’han emportat un bon planton. Ara sí, s’ha acabat el nostre viatge, les nostres vacances, la nostra gran aventura, una experiència fantàstica que no oblidarem mai.

Espero que tots hagueu disfrutat de les nostres històries. Ens ha fet molta il·lusió veure que les seguieu, que escrivieu comentaris, en fi, ens ha animat a escriure cada dia que podíem i intentar fer-vos arribar totes les experiències que anavem vivint. Espero que us hagi agradat, i no pensem pas tancar el blog… com podeu veure en el títol, és un blog dels nostres viatges, així que fins la pròxima aventura!Ah, de les 2000 fotos i nosequantes hores de vídeo ja farem una petita selecció… però per això, haureu d’esperar una miqueta… jeje